Sala 23: ON MAI NO FOSQUEJA I ON LA LLUM CANTA…UN ASSAIG DE NU FEMENÃ – Manel García

ON MAI NO FOSQUEJA I ON LA LLUM CANTA…UN ASSAIG DE NU FEMENÍ

Inspirat en uns versos del poeta Joan Manuel Homar (On mai no fosqueja),
es podria dir que aquesta exposició reflecteix l’intent de l’autor per recobrar
la pura exaltació de l’ésser, en aquest cas “limitat” a l’univers del cos femení.
Amb plena consciència de quedar-se només en l’intent
–l’objectiu és possiblement inabastable, si més no en la seva totalitat–,
els treballs que es presenten són una mostra de la perseverança de l’autor en aquest intent
condemnat d’entrada al fracàs –si més no, parcial– per la magnitud de la fita a assolir.

Com ja s’ha dit, aquesta pura exaltació de l’ésser té com a vehicle conductor el cos femení.
No importen ni l’edat ni l’estat emocional o físic:
el cos femení és un territori on la llum no fosqueja i on canta.

Amor, bellesa, desig, sensualitat, harmonia, equilibri, maternitat, fusió amb la natura,
somnis,provocació, transgressió, llibertat, i tants altres elements formen part de l’ésser.
El cos femení, en tant que encarnació de l’ésser, ens suggereix tot això i moltíssimes més coses.
Només ho hem de saber veure… perseverem en l’intent (inútil?)
de recobrar la pura exaltació de l’ésser!

Manel García