Sala 12: LES PEDRES INSÓLITES de Sandra Morera i Vila

LES PEDRES INSÒLITES

“Les pedres insòlites” és una exposició on es barregen dues arts: la pintura i la fotografia. Però les fotografies no existirien si el seu motor, les pedres pintades per la Sandra, no s’haguessin posat en moviment.

Però… qui és la Sandra? La Sandra és una noia amb paràlisi cerebral, amb un grau indeterminat de deficiència, molt difícil de valorar per la quantitat d’incapacitats que presenta. Tot això va ser produït a causa d’una anòxia de part, fruit d’un mal diagnòstic.

Té trenta set anys. No hi sent i per tant no parla. Només emet sons de tant en tant per demanar alguna cosa o si es vol fer sentir.
Per comunicar-nos fem servir el llenguatge gestual que normalment utilitzen les persones sordes. Això sí, molt simplificat.

Els progressos que ha fet la Sandra eren impensables. Això em demostra que, davant una persona amb deficiències, no podem abaixar mai la guàrdia. És cert que també va cremant etapes, però se’n presenten de noves que ens podran donar sorpreses agradables, com moltes vegades ha passat en la vida de la Sandra.

A finals d’estiu del 2007, la Sandra va començar a pintar pedres imitant els nens que feien paradeta al passeig d’Altafulla. Al mateix temps, jo, la seva mare, feia fotografies d’aquelles pedres amb fons diferents, buscant la màxima harmonia per les pedres que la Sandra anava pintant. El resultat eren uns quadres fantàstics que ben aviat van començar a despertar la curiositat de molta gent.

Si en algun moment, al llarg de la vida de la Sandra, algú ens hagués insinuat que arribaríem a fer un projecte comú, com el que podeu gaudir amb aquesta exposició, de ben segur que l’hauríem pres per un eixelebrat. Però al costat de la Sandra hem après que la paraula impossible no existeix i allò que ens semblava inabastable algunes vegades es fa realitat.

Pot passar, que algun dia la Sandra digui que no vol pintar més i tota aquesta activitat que ha envoltat les seves pedres s’acabi d’un dia per l’altre. La Sandra és així, i una vegada més li seguirem el corrent i farem camí amb ella. Però aquesta etapa, plena de la seva creativitat que ens ha arrossegat a nosaltres a acompanyar-la, no ens la treu ningú, i amb ella hem pogut gaudir de la seva màgia i els seus colors.

Esperem que amb aquestes “pedres insòlites”, gaudiu de la màgia dels colors de la Sandra i us transportin a mons imaginaris tal com ho han fet amb nosaltres.

Anna Vila (mare de la Sandra) Barcelona 21 Octubre 2010